Enfront de fuites, aventureres i romàntiques, s’aixequen també en aquella època d’altres iniciatives que tendeixen més pausadament a la construcció política dels Estats Units d’Europa.
Una consulta feta als diversos països europeus l’any 1930, fa veure si s’accepta o es rebutja el projecte presentat per Briand, referent a la Federació dels Estats europeus.
Dinamarca s’hi mostra favorable, com també Praga, Iugoslàvia, Berlín i d’altres. D'altres països s’ho volen pensar millor, com és el cas de Romania, Portugal, Hongria, Luxemburg o Albània. Mentre d’altres com Gran Bretanya rebutgen de pla la idea de Briand.
Mentre Europa s’està preparant per iniciar una nova era que ha d’afectar el conjunt dels Estats europeus, Espanya continua regida per una monarquia com la borbònica, governada per una dictadura militar que va fent-ne de les seves, sacsejada pel moviment obrer que reclama canvis en profunditat.
El mes de febrer de l’any 1929, mor de forma sobtada Maria Cristina d’Àustria, mare del rei Alfons XIII.
Aquell mateix any, es posa a discussió l’avantprojecte de constitució de la monarquia espanyola i les seves lleis orgàniques, redactades per l’Assemblea, i que el Govern lliura a l’examen del país perquè sigui sotmès a la sanció de sa majestat el rei i a l’aprovació del poble espanyol mitjançant un plebiscit.
El fet és, emperò, que el mes de gener de 1930, dimiteix el general Primo de Rivera, i amb ell tot el seu govern, mentre el rei Alfons XIII li accepta la dimissió.
Just dos mesos després, mor el general Miguel Primo de Rivera y Urbaneja, Marquès d’Estella.
Des de la caiguda de la dictadura, la censura de premsa es va dulcificant una mica a l'Estat espanyol. Però el govern central no es resigna a prescindir d’aquella eina, i manté la persistència de la censura de premsa a tots el territoris de l’Estat.
Des de la premsa local mallorquina, el mes d’abril de l1930, es comenta que un dels danys més greus que produeix aquella censura emana de la diversitat de criteri dels censors.
Es posa com a exemple que unes galerades publicades a Madrid – on la censura s’exerceix amb una elasticitat bastant més considerable – són tatxades a periòdics de províncies, amb el conseqüent perjudici per al diari provincià.
Tot allò, es diu, succeeix per la manca de criteri uniforme entre els censors.
I contra aquella diferència en el tractament, es protesta enèrgicament, tot reclamant el mateix tracte i les mateixes mesures per a tothom.
A l’estiu de 1930, la premsa de Madrid reprèn una campanya a favor de l’abolició de la censura, o almanco de la seva dulcificació i limitació, per tal que vagi desapareixent gradualment.
Al mes de setembre d’aquell mateix any, el misser i cap de negociat del Govern civil de Balears, encarregat de la censura de la premsa, senyor Jaume Fiol, visita la redacció de La Almudaina on comunica que, d’ordres rebudes de Madrid, s’ha suprimit la censura de la premsa.
Després de 7 anys sotmesos a la censura prèvia, els periodistes celebren que la ploma pugui tornar a moure’s sense l’amenaça constant de veure’n retallada la labor. L’opinió pública deixa d’estar controlada.
Coincideix aquella campanya contra la censura amb tot un seguit d’actuacions revolucionàries que tant a l’estiu com a la tardor de l’any 30 es reprenen a Barcelona, Girona, Granada, Guipúscoa, Huelva o Logronyo. S’hi plantegen vagues pacífiques.
A Bilbao el comitè comunista organitzador de la vaga és detengut per la policia. A Sevilla són detengudes un bon grapat de persones. Entre els obrers del camp de Múrcia es nota molt de malestar, reclamant augments del període de descans. A Vigo, la vaga dels calderers de l’Armada s’estén a altres sectors de la construcció. Els picapedrers de Tenerife es declaren en vaga. Els obrers de les papereries de Sant Sebastià també són en vaga. Entre els obrers del moll de Màlaga, es nota un cert malestar per no veure ateses les seves reclamacions. Els metal·lúrgics d’Oviedo es reuneixen per tractar els acomiadaments.
A la meitat del mes de novembre de l’any 1930, es convoca una vaga general que, a Madrid i a Barcelona, aconsegueix mantenir tancats els establiments, fins i tot cafès, teatres i cinemes. Els estudiants se sumen al moviment.
A la Casa del Poble, de Palma, se celebra un míting organitzat pel Sindicat Únic del Sector del Vidre, on es demana l’amnistia dels presos per qüestions político-socials i la revisió dels processos incoats per aquells suposats delictes.
Hi assisteix molta de gent, omplint per complet la sala-teatre de la Casa del Poble, mentre que als voltants d’aquell centre obrer s’hi col·loquen parelles de la Guàrdia Civil nombroses.
A la ciutat d’Inca, es troben en vaga parcial la majoria dels obrers sabaters que treballen als tallers. Una mesada després, es fa públic que aquella vaga parcial que fa unes setmanes s’ha declarat a la ciutat d’Inca, ha pres el caràcter de general. El moviment obrer inquer es fa ressò de les mogudes que es fan a la Península.
A Andratx, el Partit Republicà juntament amb el Partit Socialista celebren el mes de desembre de 1930 un míting de propaganda republicana-socialista.
Hi prenen part Ignasi Ferretjans i Jaume Bauçà, pel Partit Socialista; Marian Aguiló, Francesc de Sales Aguiló, J. Tomàs Rentaria, Luis Ferbal i Francesc Julià, pel Partit Republicà Federal. També hi havia d’intervenir el publicista Gabriel Alomar.
El mes de febrer de 1931 queden obertes al servei públic les oficines electorals del Centre Regionalista situades a la Plaça de Cort, nº 9. Es fa a saber que compten amb el nou cens, la nova distribució de districtes municipals i seccions. Precisen que tots els ciutadans que vulguin votar s’han d’assabentar ben bé del lloc on tenen el vot. Recorden que cal no oblidar-se que el temps és breu i que no s’ha de deixar res per al darrer dia.
El mes de març de 1931, al Teatre Balear se celebra un míting, organitzat pel Front Únic Antimonàrquic de Palma. La concurrència és nombrosíssima, omplint totalment el teatre. Presideix aquell acte el Sr. Bisbal. No hi pot assistir el publicista Gabriel Alomar.
Hi havia les banderes del Partit Republicà Federal de Palma, del Partit Socialista de Palma i de la Joventut Republicana de Palma. L’acte s’inicia amb el cant de La Marsellesa per l’Orfeó Republicà, el qual també ha interpretat el cant de la Internacional socialista.
Dia 14 d’abril de 1931, les eleccions municipals fetes a l’Estat espanyol donen el triomf als antimonàrquics.
A les 4 del capvespre, es proclama la República a Palma. La Campana d’en Figuera sona ben fort. La bandera republicana és hissada al balcó de l’Ajuntament de Palma, com també als balcons de la Diputació i del Govern civil.
S’hi proclama el senyor Antoni Pou, com a Governador civil; el senyor Llorenç Bisbal, del Partit Socialista, com a batle de Palma; i el senyor Francesc Julià, del Partit Republicà Federal, com a president de la Diputació.
En aquells moments, històricament tan rellevants, tothom hi recomana ordre, el qual es manté inalterable, segons diuen i publiquen els diaris d'aquells temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada