Una altra de les notícies que més admiració causen al nostre ànim encuriosit, quan repassam la vida ciutadana de la ciutat de Palma als anys 20, són les corregudes de cavalls que hi obtenen una gran ressonància.
Un dels llocs on s’anuncien corregudes de cavalls al trot amb cabriola és a l’hipòdrom del Coll d’en Rabassa. Com s’indica als cartells propagandístics, aquell recinte es troba situat al quilòmetre 7 de la carretera de Llucmajor, davant la Taverna de Son Banya.
També hi és utilitzat el camp de la Reial Societat Hípica de Mallorca, on es realitzen grans concursos hípics.
Per encarregar-ne les localitats, hom s’ha d’adreçar al conserge de la Societat, al mateix camp o al de la Societat ‘Les Mines’.
S’hi anuncia un servei extraordinari de tramvies.
Són unes proves, batudes brillantment per cavalls seleccionats i per genets excel·lents, que es disputen, entre d’altres, la copa de sa majestat el rei Alfons XIII.
Tot allò fa que Palma ofereixi una manifestació esportiva interessantíssima, com molt poques poblacions poden gaudir-ne en aquella època.
Ben ajustades bandes de música acostumen a amenitzar l’espectacle hípic.
Les dones, i els infants que hi acudeixen acompanyats de gent major, com també els militars sense graduació i els vehicles motoritzats, hi tenen l'entrada gratuïta.
Si, un cop iniciades les corregudes, s’han de suspendre per causa major, s’hi torna l’import de les entrades als assistents.
Les decisions dels jurats sempre són inapel·lables.
Els socis de l’Hípica són obligats a haver de presentar el rebut del mes com a tiquet d'entrada. Se suplica als senyors espectadors de preferent que la guardin sempre, a fi de poder mostrar-la tant a l’hora de sortir-ne com d’entrar-hi.
L’any 1928 es duen a terme unes obres de millora a la pista. Serveix per a corregudes al trot i també al galop.
El recinte queda en unes condicions excel·lents, gràcies a les quals resulta factible realitzar-ne el recorregut amb el nivell de velocitat desitjable, sense exposar a cap perill les bèsties que hi poden participar desplegant-ne totes les facultats.
Diàriament aquella pista es veu animada per la presència de cavalls trotadors famosos, els amos dels quals els fan entrenar, amb la finalitat de disputar-se el trofeu del campionat del cavall trotador de Mallorca.
De corregudes al trot, se'n celebren cada quinze dies.
També s’hi inicia la preparació de cavalls galopants.
S’hi fan així mateix grans concursos hípics de salt d’obstacles i campionats de trot per a cavalls de tir.
Tots aquells concursos prometen ser molt interessants, perquè permeten la participació dels millors cavalls i genets de l’exèrcit, entre els quals figuren alguns que han guanyat primers premis en concursos realitzats a Madrid o a Barcelona.
Els campionats de trot de 1ª, 2ª i 3ª categoria verifiquen, a més a més, proves internacionals en les quals també competeixen cavalls estrangers.
Quant a les corregudes de cans llebrers, ens adonam que l'afició a Palma també és molt gran. Se n'efectuen al Canòdrom Balear.
L'any de la implantació de la segona República espanyola, 1931, s’hi fa molt famosa una cussa anomenada 'Alondra', que és propietat del senyor Felip Guasp i que fa les delícies del públic assistent a les reunions, nombrosíssim.
Pel que fa a les corregudes amb bicicleta, l'any 1930 hi ha ciclistes mallorquins molt famosos, que triomfen en competicions diverses.
És el cas de Josep Nicolau, qui guanya un gran premi nacional. O B. Flaquer, qui, fent parella amb Nicolau damunt d'una màquina G. Muntaner de fabricació mallorquina, triomfa brillantment al velòdrom de València.
Adesiara s'anuncien al cinema Modern vetlades de boxa, on participen personatges famosíssims d’aquella època, entre els quals destaca sense cap dubte la figura d’Uzkudun.
Les bregues de galls mai no s’han deixat de celebrar a Mallorca. Possiblement s’hi introdueixen a través d'emigrants mallorquins que, havent-se'n anat a Cuba a meitat del segle XIX en gran nombre, en retornen molts a Mallorca al cap d’uns anys.
Les bregues de galls tenen una època d’esplendor, sobretot als ambients rurals.
A Ciutat funciona una gallera – Can Veta – situada a la barriada palmesana de Bons Aires, al final del carrer Vàzquez de Mella, on se celebren bregues de galls fins a l'any 1964.
En allò que fa referència a les obres d’infraestructura, se n’hi projecten algunes molt significatives. És el cas de les obres d’ampliació i millora del port, o les comunicacions entre Palma i la Part Forana de Mallorca,
N’Eva Marilén i n’Afram ens adonam de les bones relacions establertes aleshores, si més no en alguns aspectes, entre el Foment de Turisme i la Junta d’Obres del Port de Palma.
Es posen a defensar conjuntament un projecte d’ampliació i millora del port, el qual ja resulta del tot insuficient per atendre la demanda creixent d’atracament de vaixells de gran tonatge.
El mes de maig de l’any 1927 Foment de Turisme cursa un telegrama al Ministre de Foment, a qui comunica l’adhesió de l’entitat a la petició telegràfica que ja li ha fet arribar la Junta d’Obres del Port.
Totes dues entitats es queixen de les molèsties greus que ocasiona, als grans vapors excursionistes estrangers que recalen a Palma, el fet d’haver d’ancorar enmig de la badia, cosa que obliga a fer desembarcar els viatgers en llanxes fins al moll.
Degut al mal temps, i a les deficiències del calat del port, molt sovint la gent no pot arribar a terra. Cosa que fa malbé les iniciatives empreses per part del Foment de Turisme, orientades a incrementar-ne el nombre i la qualitat.
Per aquell motiu, l’entitat s’uneix a la petició feta per la Junta d’Obres del Port, en el sentit de reclamar una solució efectiva a aquella situació tan lamentable. Signa la petició el Sr. Fernando Alzamora, President del Foment de Turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada